cuc de seda.jpg
https://www.google.es/search?q=fotos+cucs+de+seda&client=firefox-a&hs=D63&rls=org.mozilla:ca:official&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ei=OBzmUtP1M6LV0QXegoH4Bw&ved=0CCwQsAQ
  • cucs
  • invertebras
  • animals
  • morera
  • domesticats
external image insert_table.gif
DSC_0038.jpg

ecología i fisiología

"L'alimentnatural delscucs deseda éslafulla de morera.En el seu naixementnomésmengenles fullesméstendres.Si no hi haplantade morera,se'ls potdonarfullestendresd'enciam,peròsolament 2o 3dies,ja quesensemoreramoririanals pocsdies.s'hadesarroyadouna dietaartificialper facilitar lacria delscucsde seda,perònomésla venenals EUAi no lamanenaEuropa.Tambédubtemde la seva eficàcia".
Avui en dia el cuc de seda només viu a la captivitat. Els cucs de seda s'han domesticat tant que ja no poden sobreviure independentment en la naturalesa, especialment des que van perdre l'habilitat de volar. Totes les poblacions salvatges estan extinctas, encara que hi ha probabilitats que hi ha parents llunyans a Àsia.
aki estan els cucs de seda jugant

Tipus de cucs de seda :
Blancs de Bagdad

DSC_0037.jpgexternal image animales%20invertebrados.jpg
aqui estan els cucs de seda menjant

adicionals



La papallona o cuc de seda (Bombyx mori) és una espècie d'insecte lepidòpter de la família Bombycidae originària del nord d'Àsia. Es cria avui en moltes regions del món per aprofitar el capoll que protegeix al seu crisàlide, constituït per un llarg filament de seda, produït per l'eruga al retreure per la metamorfosi. Encara que existeixen altres espècies seríferas, B. mori és la més estesa, i la coneguda habitualment amb aquest nom.
Els ous tenen entre 1 i 1,5 mil · límetres de llarg. La seva closca és una membrana de matèria quitinosa, que va des del groc clar al gris pissarra i finalment a un to violaci o verdós. Els ous sense fertilitzar es distingeixen immediatament per mantenir la coloració groguenca. La incubació dura al voltant de quinze dies, encara que en climes freds l'eclosió no es produeix fins a haver passat l'hivern. Al cap d'aquest, les erugues surten del mateix, normalment ho fan a la primavera però sempre depenent de la temperatura ambiental. Aquest mecanisme els permet madurar al mateix temps que les fulles de morera i poder alimentar quan les fulles es trobin en el seu moment òptim.

Tipus de cucs de seda :
Blancs de Bagdad
external image P1170319d.jpg
Gairebé al 100%. Van sorgir dels E-30 dels cultius de Khalid. Actualment, intento tirar endavant aquesta raça, que Khalid va batejar temporalment com "Perla del Nil", fins que va descobrir que realment són els "Blancs de Bagdag". Els E-30 (que finalment, no són d'Egipte) són una variant d'aquests. Intento també seleccionar invididuos que tinguin fort l'adhesiu que segreguen les papallones per enganxar l'ou, ja que es deixen anar els ous fàcilment del paper o cartró, igual que passa amb l'E-30